Aquests dies estem patint una situació molt complexa que ens ocasiona que a moments volguem cridar, a moments volguem plorar i a moments únicament necessitem silenci per a reflexionar.
Alguns tenim gent propera que està caient a causa del maleït virus.Alguns el patim nosaltres mateixos i d'altres, només en veure la televisió i l'increment de casos dia a dia, ja en tenim prou com per a valorar la vida i les coses boniques que la formen i que, fins ara, passaven desapercebudes...
Amb tot això, sempre hi ha una part positiva, tot i que creiem que no.
Volem compartir amb vosaltres aquest preciós poema extret d'un dels milers d'àudios que arriben aquests dies, tot esperant amb infinita il·lusió el dia que poguem celebrar junts que tot ha acabat i amb unes abraçades, petons, carícies o simples mirades, ens valorem més del que ho fèiem fins ara.
Ya volverán los abrazos,
los besos dados con calma,
si te encuentras un amigo,
salúdalo con el alma.
Sonríe,tirale un beso,
desde lejos se es cercano.
No se toca el corazón
solamente con la mano.
La paranoia y el miedo
no son ni serán el modo.
De esta saldremos juntos,
poniendo codo con codo.
Mira a la gente a los ojos,
demuéstrale que te importa
manten a distancias largas
tu amor de distancias cortas
Si puedes, no te preocupes,
con ocuparte ya alcanza,
y deja que sea el amor
el que incline la balanza.
La paranoia y el miedo
no son ni serán el modo.
De esta saldremos juntos,
poniendo codo con codo.
Ànims a tots, junts ho aconseguirem!
