DIA 1: Començo a llegir i no sé perquè no ho entenc tot... Em diuen que ho repassi i per molt que ho faci segueixo sense entendre-ho...
A vegades tinc la sensació que em posen paraules en un altre idioma o que potser el text està malament escrit perquè falten lletres, fins i tot síl·labes i quan haig de llegir frases llargues no sé perquè ajunto les paraules i em costa desxifrar-les. És com un codi secret del que mai trobo la solució.
Avui he fet una prova amb un enunciat que, per a mi, era quilomètric... el nen del costat ha fet la prova en 30 minuts jo m'he hagut de quedar a l'hora del pati per acabar-ho. Estic esgotada... odio llegir... no entenc com els pares i mestres poden dir que llegir et fa volar... jo m'estavello cada vegada que ho haig de fer.
Tinc un company que li passa el mateix i sembla que ens entenem... ell em diu que no li agrada gens escriure. La veritat que té una lletra difícil, per no dir lletja... i a tots dos ens passa una cosa molt curiosa... on la gent veu una "d" nosaltres veiem una "b" i on hi ha una "q" a vegades veiem una "p"... i així tot, perquè clar: hem de llegir i escriure a mates, a medi, a català, a religió... i a anglès! Déu meu, l'anglès! encara més complicat!
DIA 2: Estic morta... haig de preparar un dictat de 50000 paraules, bé... no són 50000 però per a mi com si ho fossin...
DIA3: Després d'ahir avui tinc mal de panxa... no vull anar el cole...
DIA 4: Vaig al cole... no havia pensat que una multiplicació podia ser tan complicada... no entenc perquè a vegades em perdo i començo pel cantó que no és...
DIA 5: Avui a Educació Física un DESASTRE, hem fet un joc que el profe deia que era per a treballar una cosa molt rara "LATERALITAT" ni idea del que és, però jo estic K.O, m'he fet un bon embolic.
DIA6: Soc un desastre... mai seré tan llesta com els altres... no entenc què em passa...
DIA7: Els pares perden la paciència amb mi. No vull fer deures, no vull llegir, no vull fer res... soc tonta.
.........................................................
DIA 35: Estic feliç. Avui, per primera vegada he acabat la feina a temps. Ho he fet diferent als altres, havia d'encerclar en ves d'escriure tant i el que he hagut de llegir tenia una lletra més gran i no era tant llarg... Ho he entès tot i fins i tot he rigut perquè era un text divertit! Començo a volar llegint...
DIA 36: la mestra m'ha donat uns fulls amb uns dibuixos que no sé perquè però m'han facilitat molt entendre el tema de medi. Mola medi!
DIA 37: El meu company escriu amb una pauta que li ajuda a fer la lletra millor, està content i avui ho hem celebrat tots dos!
DIA 38: Mola el coleeeeeeeeeee
DIA39: Els meus pares m'han dit que tinc una cosa que es diu "DISLÈXIA" no sé qui s'ha inventat aquest nom.. però crec que gràcies a això ara m'entenen i, el més important, ara m'entenc i entenc que no soc tonta, simplement aprenc diferent i em sento ÚNICA.
FELIÇ SETMANA DE LA DISLÈXIA A TOTS, des del DOP volem unir-nos als nostres alumnes (que són un percentatge alt) que presenten dislèxia fent un homenatge al gran esforç que no només fan a l'escola sinó en el seu dia a dia.
Ens unim a companys que treballen directament amb ells i intenten fer-los l'aprenentatge més fàcil i sobre tot a les families que han d'acceptar que els seus fills tenen aquesta dificultat, però que amb la seva col·laboració, implicació i amor, fan que aquests nens se sentin únics, com tots els altres.
Perquè tots els nostres alumnes són diferents i cap aprèn igual, perquè tots són especials i perquè cada un és únic i irrepetible.
