Tinc dos ulls, una boca, dues mans, dues cames... vaig a escola cada dia, jugo, m'enfado, sento...
Però tot i ser normal, com tots els altres nens, sé que soc "diferent" per com em miren els altres.
És cert que em costa entendre què passa al meu voltant a vegades. Ho passo malament quan em trenquen la rutina del dia a dia i puc arribar a angoixar-me molt davant una situació que no controlo.
M'és molt difícil posar paraules al que sento, però sento.
M'enfado i a vegades no sé ben bé el motiu, només sé que estic enfadat... aleshores ve aquella persona que em fa sentir bé i m'ajuda a relaxar-me i a entendre'm... ma mare, el meu pare, el professor, un company... necessito que m'ajudin a gestionar tot aquest batibull d'emocions que a mi em costa tant manegar.Pot haver-hi un dia que em molestin els sorolls i decideixi aïllar-me. Hi ha d'altres que soc jo qui fa els sorolls i molesto als demés...
Així soc jo. Jo soc normal, tot i que a vegades em fan sentir diferent.
Només necessito que entenguis que soc un nen, una persona, amb sentiments amb emocions i amb un dia a dia que pot ser dur per a mi i pels meus, però que amb el teu amor i comprensió es pot convertir en el millor dels meus aprenentatges i vivències.
Diuen que tinc "ASPERGER", quin nom tan estrany... jo crec que tinc una manera de veure el món, que no és la teva ni la que té el del teu costat...
Jo crec no hi ha gent normal... tots som diferents i és aquesta diferència la que ens fa ser únics.
El passat 18 de Febrer va ser el dia de l'Asperger i volem dedicar a aquest post a TOT ELS L'ALUMNAT, AMISTATS I PERSONES ASPERGER. PER SER ÚNICS, PER ENSENYAR-NOS TANT I PERQUÈ SÓN UNA PEÇA IMPRESCINDIBLE EN EL NOSTRE DIA A DIA.
La historia de Valentina
