dijous, 11 de juny del 2020

COMPARTIM EXPERIÈNCIES: "El més sincer agraïment des d'una llar imperfecta però plena d'amor"

Benvolgudes famílies, 

tal i com ja sabeu, la setmana passada vàrem començar una nova proposta al blog del DOP anomenada  "Compartim experiències". La setmana passada una família ens deixava el seu escrit, un testimoni ple de moments d'impotència però també de molta força.

Aquesta setmana, una mare ens envia un escrit preciós amb una positivitat que ens encomana una enorme energia per a seguir endavant.

Gràcies per compartir-ho, esperem us agradi!  


Aquest virus, aquest quarantena i aquest confinament ens han fet conviure amb les nostres famílies les 24 hores del dia durant tots aquests interminables mesos.

What does it mean to feel strong? – Experience ConnectionHem tingut moments de tot tipus: de bons, de molt bons, de dolents, de terriblement dolents, d'impotència, de no puc més, ... però només em vull quedar amb que hem sigut uns afortunats de poder contar-ho, de poder estar junts, de poder abraçar-nos quan ho hem necessitat,... i de saber que podem tenir una llar imperfecta però plena d'amor.
Quan vaig arribar al meu límit mental, m'he trobat amb uns tutors implicats al 400% i de seguida em van posar en contacte amb el DOP que em va contestar a l'instant i em van fer un cop de mà d'un gegant.
Simplement escric això perquè estic molt orgullosa del professorat del meu fill i de com us heu adaptat a aquesta circumstància tan dura.

Moltes gràcies per estar-hi.

Una mare molt agraïda.

dimarts, 2 de juny del 2020

COMPARTIM EXPERIÈNCIES: "Dudando de nuestra gestión como padres"

Benvolgudes famílies,
comencem el nostre espai "compartim experiències" amb un primer escrit que ens arriba d'una de les nostres famílies. Un escrit fet des de la més pura sinceritat. Unes paraules que tant pare i mare comparteixen amb nosaltres i que ens demostren com l'amor caps als nostres fills i filles és el que fa que, tot i sentir-nos a vegades impotents i amb ganes d'abandonar, seguim avançant i navegant cap al port desitjat.

Can constantly sharing the experiences of addiction in drug ...Ells expliquen la seva situació i així ajudar a qui ho necessiti. Algú s'anima a contestar i ajudar-los també? (recordeu enviar les vostres respostes al mail del dop: dopsallehorta@gmail.com  )
Farem un recull setmanal o mensual (depenent del que rebem) i anirem penjant-ho al blog per a que tothom ho pugui veure. SEMPRE DE MANERA ANÒNIMA.

Us deixem amb la primera experiència compartida...
Gràcies família, per ensenyar-nos un trosset vostre...


Y de repente nos tenemos que quedar todos en casa sin poder salir. Uno tele trabajando y otra sin trabajar hasta nuevo aviso. En principio para 15 días, después 15 más y así hasta el día de hoy. Parece que esto no acaba nunca.

Primero pensamos que podríamos aprovechar estos días para estar en familia y, sobretodo dedicarles a nuestros hijos todo el tiempo que en una situación normal se hace difícil ofrecerles. Pero estábamos muy lejos de hacerlo realidad. Todo esto se ha convertido en un infierno.

Tienes que rehacer horarios y rutinas. No dispones de ningún manual de instrucciones para este tipo de situaciones. Salta el pistoletazo de salida para una carrera de obstáculos sin fin, sin pausa, sin descanso.

En casa somos 5, nosotros y nuestro compañero de 4 patas. Nuestro hijo mayor tiene TEA (Trastorno del espectro autista) por tanto nuestra situación, que ya de por sí no es sencilla, se complica aún más. Cambios de humor, pataletas, agresividad, gritos, golpes…y todo ello sin ninguna vía de escape. Encuentras mucho a faltar a la gente que incondicionalmente te ayuda y te apoya cada día. Nuestra estructura familiar se ha tambaleado por completo. A todo esto, hay que añadirle el mal comportamiento agravado de nuestro hijo pequeño. Ya antes del confinamiento, no acababa de comprender la condición de su hermano ni que sus necesidades son diferentes. Sus llamadas de atención son constantes pero no de la mejor manera.

Nosotros nos sentimos cansados, exhaustos, frustrados, impotentes de no poder o no saber qué hacer ante determinadas situaciones. Ves que no avanzas, que nada funciona. Constantemente nos estamos autoevaluando y fustigando con pensamientos negativos, y dudando de nuestra gestión como padres, incluso sintiendo tremenda envidia de esos padres que dicen que les ha ido tan bien.

Nos aterra pensar en cómo nos afectará la nueva normalidad. Seguiremos luchando y esforzándonos cada día, aunque  a veces te den ganas de tirar la toalla.
Esta ha sido nuestra experiencia, esperamos que aunque ahora no seamos capaces de sacar algo positivo, más adelante lo podamos volver a valorar. Seguro que habrá alguien que se haya podido sentir identificado.

Sólo decir que mucha FUERZA PARA TODOS.